Plaça de l’Abat Oliba s/n - 17500 Ripoll+34 972 704203informacio@monestirderipoll.cat
  • ca
  • en
  • es
  • fr

Benvinguts al web del Monestir!

Visitar Santa Maria de Ripoll és acostar-se a un dels edificis més bells i evocadors de Catalunya. La portalada, la basílica i el claustre, en fan un conjunt únic, un gaudi per als amants de l’art. Però Ripoll transcendeix més enllà de les pedres. El comte Guifré el Pelós, l’abat Oliba, els comtes Ramon Berenguer III i IV o el bisbe Josep Morgades, són personatges cabdals de la nació i l’Església catalana, íntimament relacionats amb el monestir.

La parròquia de Santa Maria de Ripoll és la successora de la comunitat monàstica que durant segles va celebrar i difondre la fe en aquest mateix indret i malda també perquè la casa de Santa Maria continuï complint aquesta finalitat.

OBRES DE RESTAURACIÓ DE LA PORTALADA ROMÀNICADes de mitjan setembre fins a finals de desembre de 2016 la portalada romànica està essent restaurada. Durant aquests mesos romandrà parcialment oculta rera les bastides. Demanem disculpes per aquest fet, i convidem als visitants a interessar-se per el procés de restauració, molt complicat i molt interessant. Gràcies!
Més informació
OBRES DE RESTAURACIÓ DE LA PORTALADA ROMÀNICA

879-880 - Fundació del monestir

Poc després de ser investit amb els comtats de Girona, Besalú i Barcelona, Guifré el Pelós ocupa l'alta vall del Ter i promou la fundació d'un monestir benedictí al junyent dels rius Freser i Ter. Ja hi ha notícia de l'existència d’una església o capella de Santa Maria i de la comunitat monacal, encapçalada per l'abat Daguí, l'any 880, la qual es devia instal·lar en edificis provisionals.

888 - Consagració del primer temple abacial

El 20 d'abril el bisbe Gotmar de Vic acut a Ripoll i consagra el temple de Santa Maria que s'ha erigit per iniciativa del comte Guifré el Pelós i la comtessa Guinedilda, els quals lliuren al nou monestir el seu fill Radulf perquè hi visqui la resta de la seva vida.

890 - Consagració de l'església parroquial de Sant Pere

Per atendre els fidels laics que s'estableixen a redós del monestir, els comtes Guifré i Guinedilda promouen la fundació d'una església parroquial prop del recinte monacal. El bisbe Gotmar la consagra el dia 25 de juny i la dota amb els delmes i les primícies d'un ampli terme parroquial.

935 - Consagració del segon temple abacial

Els bisbes Jordi de Vic i Radulf d'Urgell consagren l'església del monestir de Santa Maria, que s’havia reconstruït i ampliat, i confirmen la dotació del cenobi que el bisbe Gotmar i el comte Guifré havien fet l'any 888, a més de sotmetre-li altres esglésies.

949-970 - Abadiat d'Arnulf

El monestir viu un dels moments més esplendorosos de la seva història. L'abat, que també és bisbe de Girona des del 954, viatja a Roma i emprèn una ambiciosa campanya de renovació dels edifici, que inclou l’església i el claustre. S'atribueix a Arnulf la construcció de la sèquia de Santa Maria. L'escriptori i el conreu de les set arts liberals reben un fort impuls.

977 - Consagració del tercer temple abacial

Els bisbes Fruià de Vic i Miró de Girona, amb la presència del comte de Besalú Oliba Cabreta i altres magnats, consagren una nova església amb cinc altars. Havia estat començada en època de l'abat Arnulf i l'acabà el seu successor, l'abat Guidiscle.

1008-1046 - Abadiat d'Oliba

El govern de l'abat Oliba, fill dels comtes de Besalú i Cerdanya Oliba Cabreta i Ermengarda, abat també del monestir de Sant Miquel de Cuixà i des del 1017 bisbe de Vic, és un període clau en la història del monestir. Home emprenedor i destacat dirigent polític i religiós, després de dos viatges a Roma promou la renovació en estil romànic de l'església abacial. L'escriptori monàstic assoleix el seu cimal amb la còpia i la il·lustració de les bíblies ripolleses.

v.1010-1025 - Les bíblies

L'escriptori de Ripoll reuneix copistes i il·lustradors de molt talent. De la seva mà surten dos dels millors manuscrits del segle XI conservats a Europa: la coneguda com a "Bíblia de Ripoll" o "Vaticana" (Biblioteca Apostolica Vaticana), i la "Bíblia de Rodes o de París" (Bibliothèque Nationale, París). Poc després de morir Oliba, la biblioteca del monestir comptava amb uns 246 exemplars.

v. 1023 - Fundació del priorat de Santa Maria de Montserrat

Gràcies a una sentència comtal, l'abat Oliba recupera el domini de les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle i Sant Pere, erigides a Montserrat, donació dels comtes Guifré I i Sunyer de Barcelona. En la dedicada a Santa Maria hi funda un priorat. D'entre els monjos de Ripoll se n'escollirà el prior.

1032 - Consagració del quart temple abacial

L'abat Oliba porta endavant la renovació de l'església del 977 i erigeix un temple d'estil romànic llombard, capçat per un grandiós transsepte on s'obren set absis i amb dos campanars bessons als peus de les naus. El 15 de gener Oliba dedica la nova basílica. L’acompanyen molts altres bisbes i els comtes de Cerdanya i Besalú.

1070 - Unió a Sant Víctor de Marsella

A la mort d'Oliba comença un període de dissentiments dins el monestir i d'intromissió de laics en l'elecció de l'abat. Per sortir de l'atzucac i introduir-hi la reforma gregoriana, el comte Bernat II de Besalú uneix l'abadia al monestir provençal de Sant Víctor de Marsella, que en nomenarà els abats, sovint d'origen francès.

v.1150 - Portalada monumental

La submissió a Sant Víctor de Marsella no suposa la decadència de Ripoll ni un decaïment en l'activitat artística. A mitjan segle XII es construeix la portalada dels peus de l'església, que té una disposició propera a un arc triomfal.

1169 -1172 Independència respecte de Marsella

Els setanta-cinc monjos de Ripoll es reuneixen en capítol i elegeixen com a abat Ramon de Berga, un monjo de la comunitat. Malgrat l'oposició de Sant Víctor de Marsella, Ripoll reïx a desfer-se dels vincles de subjecció a Marsella i esdevé de nou abadia autònoma a partir de 1172.

1172-1205 - Abadiat de Ramon de Berga

L'abat Ramon de Berga comença les obres de reconstrucció del claustre, que s'inicien per la galeria paral·lela a les naus de l'església, l'única romànica del conjunt. S'esculpeix al pilar nord-est un relleu amb la representació de l'abat promotor.

1215-1219 - Congregació Claustral Tarraconense

Un decret del Concili Laterà IV (1215) estableix que els monestirs benedictins es reuneixin en capítols generals per fomentar l'observança de la regla i el bon govern. Poc després es forma la Congregació Claustral Tarraconense, que aplega les cases de la Corona d'Aragó i Navarra. Alguns abats ripollesos en seran presidents i visitadors.

1295-1297 - Revolta contra el monestir

Durant els segles XII i XIII la vila nascuda a l'abric del monestir creix i esdevé un dinàmic centre comercial i industrial. Els seus habitants, súbdits del monestir, lluiten per obtenir un règim consular. Un primer moviment per exigir l’autonomia municipal fracassa i els vilatans s'han de fer enrere.

1338 - Fundació de la Reverent Comunitat de Preveres de Sant Pere

L’abat Hug Desbac institueix una comunitat de preveres a l’església parroquial per regular els drets i els deures dels domers i beneficiats.

1353 - Destrucció de la pabordia de Palau

Un nou enfrontament entre l'abat i els vilatans s'acaba amb l'exili d'alguns ripollesos a la ciutat de Vic. Com a revenja, una host procedent d'aquesta ciutat assalta i destrueix la casa del paborde de Palau (Granollers de la Plana).

v.1380-1408- Represa de les obres del claustre

Poc abans del 1383 s’afegeix damunt la galeria romànica una nova galeria o pis superior, obra impulsada per l'abat Galceran de Besora (1380-1383). El seu successor, l’abat Ramon Descatllar (1383-1408), fa bastir tres noves galeries del claustre, les corresponents a la planta baixa de les ales de llevant, migdia i ponent.

1409 - Montserrat s'independitza de Ripoll

Després de molts anys de tibantors entre els dos monestirs, una butlla del papa Benet XIII erigeix Montserrat en abadia. L'abat de Ripoll conserva el dret de visita i alguna altra prerrogativa, que perdrà en els anys següents.

1428 - Terratrèmol del dia de la Candelera

El 2 de febrer un terratrèmol amb epicentre a la zona de Queralbs malmet moltes edificacions del monestir. Els pisos superiors del campanar nord cauen. S'ensorra la sagristia i la volta major de l'església abacial. La coberta es reconstrueix amb tramades de volta de creueria. Les obres de reparació del monestir s'allarguen fins més enllà del 1441.

1461 - Inici dels abats comendataris

Comença a Ripoll el llarg període dels abats comendataris, de nomenament papal, que viuen habitualment fora del monestir i que sovint ostenten el càrrec com una simple prebenda econòmica. El primer és Roderic de Borja, cardenal i vicecanceller papal, abat entre el 1461 i el 1463.

1464 - Presa i saqueig del monestir

Durant la Guerra Civil Catalana, tropes comandades per Pere de Rocabertí, capità del rei Joan II a la regió de Girona, ocupen el monestir i profanen l'altar major. Hi roben tots els revestiments d'orfebreria –el frontal d'or i els laterals de plata– i altres joiells de l'església abacial.

v.1509-1510 - Conclusió del claustre

Es construeixen les galeries superiors de llevant, migdia i ponent. La de migdia, que comunicava amb el refectori, va ser obrada entre el 1509 i el 1510, durant el govern de l'abat comendatari Jaume, cardenal de Sant Climent (1506-1517).

v.1584-1596 - Seu abacial vacant

En morir el darrer abat comendatari, Climent Mai i Rovira, la seu abacial resta vacant durant més de deu anys. Mai fou un dels principals impulsors de l'hospital de Ripoll, aixecat el 1573 al raval d'Olot. Després d'ell els abats seran de presentació reial.

1616-1621 - Abadiat de Francesc de Santjust

Santjust va ser el promotor de la construcció de l'edifici de la Cort del Vicari, actual seu de l'Ajuntament, que, a banda de l'església i el claustre, és l'única dependència del cenobi que ha pervingut dempeus fins avui. La porxada de la planta baixa, oberta a la plaça del Corral, en l’actualitat, de l’Ajuntament, permetia l'accés directe al claustre.

1686 - Cambril de la Verge

Al final del segle XVII té lloc una gran reforma de la capçalera de l'església abacial. Per facilitar el culte a la imatge de la Mare de Déu, es construeix un cambril sobreafegit a l'absis major, amb una escala d'accés que arrenca d’un absidiol contigu. Les obres no s'acaben fins després de 1705.

1755 - Concessió d'un ajuntament a la vila de Ripoll

La Reial Audiència concedeix definitivament el dret de la vila a disposar d'un ajuntament, amb un batlle i sis regidors, però amb un poder molt limitat. L'abat, baró de la població, obté el reconeixement del seu dret a nomenar aquests càrrecs edilicis.

1794 - Ocupació de l'exèrcit francès

El mes de juny les tropes revolucionàries franceses ocupen Ripoll, entren al monestir i profanen la tomba de Ramon Berenguer IV. Se n'enduen el revestiment de plata i l'espasa del comte que es guardava dins el vas sepulcral.

1820-1823 - Primera exclaustració

Després del pronunciament de Riego i de l'acceptació per part del rei de la Constitució de 1812, les Corts decreten la dissolució dels ordes religiosos monacals. La majoria de monjos deixen el monestir. El 1822 les tropes liberals ocupen Ripoll i l'abat i tots els que s'havien mostrat hostils al nou règim, abandonen la vila.

1826-1830 - Remodelació de l'església monacal

Amb la tornada de l'abat i els monjos el 1823, s'emprèn un important projecte de restauració de l'església, per solucionar alguns problemes estructurals i adequar-la als gustos neoclàssics en voga. Les obres comencen el 1826 i suposen la conversió de l'església romànica, de cinc naus, en una de tres.

1835 - Assalt i crema del monestir

Primera Guerra Carlina. El Batalló de Tiradors d'Isabel II es presenta a Ripoll el 9 d'agost, procedent de Berga. La tropa, miquelets molt radicalitzats, acusa els monjos de ser partidaris dels carlins, assalta el monestir i durant tres dies el saqueja i crema. Els monjos fugen. Dos d'ells, Ferran de Ros i Manuel de Llisach, són assassinats. Es profanen les tombes comtals i s'incendia l'arxiu.

1839 - Destrucció de la vila de Ripoll

Les tropes carlines del Comte d'Espanya posen setge a Ripoll i disparen 1.900 bales de canó. La tropa es dedica al pillatge i es cometen molts assassinats. Es profana l'església parroquial de Sant Pere. S'expulsa la població i el 27 de maig cremen la vila, que resta gairebé deserta i en ruïnes.

1850-1863- Primers treballs de neteja, consolidació i restauració

La Comissió de Monuments de Girona rep els primers diners per a obres urgents de restauració. L'arquitecte Martí Sureda visita Ripoll i fa un primer informe. El 1880 Sureda redacta un projecte de consolidació i restauració del conjunt.

1863-1865 - L'arquitecte Elies Rogent

L'Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona encarrega a l'arquitecte Elies Rogent un projecte de restauració de l'església. La proposta de Rogent, que va comptar amb la col·laboració de Francisco de P. del Villar i August Font, consisteix en tornar l’edifici al culte i en reconstruir-lo segons el seu estat el 1032, quan Oliba el consagrà de nou, esborrant tota traça de l’obra gòtica o de la remodelació de 1826-1830.

1886 - Inici de la restauració definitiva

El 1885 l'Estat cedeix la propietat del temple i el claustre a la mitra de Vic. El bisbe Josep Morgades encapçala la campanya de restauració. Morgades s'inclina pel projecte d'Elies Rogent, que l'arquitecte revisa i actualitza.

1888 - Josep Maria Pellicer i Pagès

L'historiador i literat ripollès Josep Maria Pellicer (1843-1902), membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, és nomenat delegat d'aquesta acadèmia al monestir i fa una activa campanya en pro de la restauració. El 1888 publica "Santa María del monasterio de Ripoll. Nobilísimo origen y gloriosos recuerdos de este célebre santuario hasta el milenario de su primera dedicación. Reseña histórica."

1893 - Inauguració de la reconstrucció de la basílica

L'1 de juliol les tombes comtals són trasllades des de l'església de Sant Eudald al monestir. L'endemà, el bisbe Josep Morgades beneeix el nou altar major i seguidament hi diu la primera missa. L'antiga església abacial es converteix en temple parroquial.

1909 - Trasllat de les despulles del bisbe Josep Morgades

El 12 de maig les restes mortals del bisbe són transportades en tren des de Barcelona. L’urna és dipositada als peus de l’església, dins una tomba tancada amb una gran làpida de marbre amb un relleu que representa la figura del prelat.

1936 - Saqueig de l'església

S'inicia la Guerra Civil Espanyola. El 22 de juliol i en els dies següents el temple és saquejat. Es perd la majoria del nou mobiliari litúrgic disposat a l'interior arran de la reconstrucció. Se salven alguns elements, com el mosaic de la Mare de Déu de l'altar major i els sepulcres de Radulf i de Bernat Tallaferro. La tomba del bisbe Josep Morgades és profanada i la seva làpida, trossejada.

1939 - Reliquiari de Sant Eudald

A causa de la destrucció durant la guerra de la capella de Sant Eudald, prop del Mercadal, l'urna i bust reconditori de les relíquies del patró de Ripoll és traslladat al monestir i s'instal·la a la capella de Sant Joaquim, a la planta baixa del campanar de migdia.

1982 - Inauguració de la nova tomba del comte Guifré

Amb la recuperació de les institucions democràtiques i la Generalitat de Catalunya, es promou la dignificació de la tomba de Guifré el Pelós. Les despulles del comte són dipositades en un nou sarcòfag al braç nord del transsepte.

1985 Patronat del Monestir

El Bisbat de Vic, la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Ripoll i la Diputació de Girona acorden constituir un patronat per vetllar per la conservació i restauració del monument. El bisbe de Vic n'és el president.

2011- Primers passos per declarar la portada Patrimoni de la Humanitat

El ple de l’Ajuntament de Ripoll adopta l’acord d’iniciar els tràmits perquè la UNESCO declari la portada del monestir Patrimoni de la Humanitat.

2013 - Centre d'Interpretació del Monestir

Restauració i remodelació de la capella de la Congregació de la Puríssima Concepció, annexa a l'antiga parroquial de Sant Pere. En el seu interior s'instal·la el Centre d'Interpretació del Monestir, inaugurat el 8 de març.

2013 - Simpòsium internacional sobre la portalada

Ripoll, Capital de la Cultura Catalana. Del 16 al 19 d'octubre nombrosos especialistes d'arreu del món participen a Ripoll en un simpòsium sobre la portalada i la seva conservació.

1994 - Climatització de la portalada

Obres de climatització de la portada per evitar-ne el seu deteriorament, a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. El 2010 es renova la coberta del nàrtex i la maquinària de climatització.

2005-2011 - Restauració del claustre

Restauració de l’ala romànica i dels paraments dels murs de la planta baixa del claustre, sota la direcció de l’arquitecte Josep Arimany i la supervisió i el finançament del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya.
  • El claustre és l’espai que vertebra el conjunt de dependències monàstiques més lligades a la vida comunitària.
  • La portalada és una obra única tant per la seva forma arquitectònica com per la seva riquesa artística i iconogràfica.
  • El comte Guifré el Pelós va fundar el monestir i hi va ser enterrat després de morir en combat contra els sarraïns.
  • El Monestir presideix la vila de Ripoll i n'és el principal element identificatiu.
  • Durant els segles X-XII l’escriptori monacal de Ripoll va ser l’escriptori més destacat dels establerts als comtats catalans i, al mateix temps, un dels capdavanters a Europa.
MENU