L’escriptori
Durant els segles X-XII l’escriptori monacal de Ripoll va ser l’escriptori més destacat dels establerts als comtats catalans i, al mateix temps, un dels capdavanters a Europa. Allí treballaren destres copistes com Guifred, Arnau o Oliba, homònim de l’abat. I allí van néixer les cèlebres bíblies ripolleses, obres mestres de l’art del llibre.
El cenobi i el seu escriptori eren una veritable escola de cal·lígrafs i miniaturistes i un notable centre d’ensenyament de les set arts liberals, les que formaven el trivi (gramàtica, lògica i retòrica) i el quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia). La situació geogràfica del monestir, a mig camí entre Al-Andalus i França, va convertir-lo en gresol d’influències diverses: s’hi estudiaven alhora clàssics llatins, tractats carolingis de música polifònica i traduccions de textos àrabs sobre astronomia o matemàtiques. El monestir va produir molts manuscrits miscel·lanis adreçats a l’educació de novicis i monjos, va comprar-ne d’altres i en va rebre també com a donatiu, de manera que va reunir una biblioteca de centenars de llibres. Poc després de la mort d’Oliba, la biblioteca disposava d’uns 246 exemplars. Al principi del segle XIX se’n conservaven encara uns 300, molts dels quals es van salvar de la desfeta de 1835 i ara són a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
Ja es documenta l’activitat de l’escriptori durant el govern dels abats Ennegó (919-949) i Arnulf (949-970), si bé la seva època daurada no es va viure fins a l’abadiat d’Oliba (1008-1046) i en els anys següents a la seva mort, poc abans de la subjecció a Sant Víctor de Marsella (1070). Vers els anys 1010-1025 els monjos copien i il·lustren la Bíblia de Ripoll (Biblioteca Apostolica Vaticana) i la Bíblia de Rodes (Bibliothèque Nationale, París), aquesta darrera probablement acabada a Sant Pere de Rodes entre final del segle XI i el 1130. Són obres on és ben present l’influx del món carolingi i italià. Altres manuscrits destacats que es van copiar als mateixos anys són el Breviari de música o el Tractat d’astronomia i del rellotge. Al segle XII l’activitat de l’escriptori va canviar de rumb. La miniatura s’empobrí i van guanyar pes les obres de caràcter jurídic, històric, mèdic o literari. La contribució dels monjos de Ripoll al naixement de la historiografia catalana va ser molt remarcable.
Cedit frigus hiemale, una composició a dues veus per al temps pasqual que es cantà al monestir entre els segles XII i XIII. Es conserva en un manuscrit d’origen ripollès, el Latin 5132 de la Bibliothèque Nationale de France. Música: Capella de Ministrers – Carles Magraner, amb llicència de Licanus S.L.
