Mantenir-se despert, primer d’advent

Un d’aquells jocs de lleure. Estàs somiant que un gran lleó et persegueix i tu corres, corres, i sembla que no te’n puguis escapolir. Mires a dreta i a esquerra i és pitjor, perquè d’altres feres també vénen cap a tu. La pregunta: com te’n sortiries? La resposta: despertant-te!

No és aquesta també la metàfora que utilitza la sèrie Matrix? En la teva vida hi ha un moment en què has de triar. O bé prendre’t la píndola vermella, per continuar dormint i fer veure que tot va bé, que ets en un món idíl·lic i on tot té una coherència, o bé prendre’t la píndola blava i despertar-te a la realitat. «Benvingut al món real» que li diu Morfeu a Neo. Quina és la teva elecció, ara i aquí?

En despertar s’entra en el món de la realitat, diferent de la del món dels somnis. El que era un gran problema en l’estat de son es converteix en un no-tema en l’estat de vigília. Preocupacions i prioritats en l’estat de vetlla, perden la seva importància i noves preocupacions i prioritats ocupen el seu lloc. Aleshores un descobreix que el seu problema ja no és poder escapar de les feres, sinó la manera de vèncer l’hora punta del matí i arribar d’hora a la feina. Podem relacionar-nos amb el canvi que es produeix entre una consciència del son i la consciència desperta. Un canvi similar i fins i tot més significatiu es produeix quan es passa d’un estat de ser espiritualment adormit a la d’estar espiritualment despert, quan l’esperit està despert i atent a la realitat espiritual.

En l’evangeli de la vigília (Mc 13,33-37), Jesús amonesta i encoratja els seus seguidors a mantenir-se alerta en l’esperit. Estava a punt de deixar-los durant un període incert de temps. Per la fe i el seu compromís amb Jesús, els seus seguidors són com les persones que s’han despertat de la seva letargia espiritual. No obstant això, el temps de la seva absència serà un temps de prova per a la seva vida de fe, quan un es veuria temptat a quedar-se adormit. El que ens impulsa a romandre desperts i vigilants és estar disposats a donar-li la benvinguda i no ens trobi dormint.

Al bell mig del temps de l’advent, marcat al carrer per l’inici de les campanyes comercials, espiritualment resulta un temps de preparació especial, un entrament per a desvetllar en el cor humà l’atenció i l’espera vigilant perquè ningú no sap el dia i l’hora per a la vinguda del Senyor. L’evangelista Marc ens fa un retrat del que ha de ser la nostra actitud durant tot l’any, que durant aquest temps s’esmola i es prepara amb molta més atenció. La fe ens transforma de tal manera que ens disposa a reconèixer el Senyor quan aquest arribi per a poder-lo rebre amb tots els honors deguts, amb tota solemnitat.

Reconèixer el Senyor és crucial, perquè el Senyor no sempre ve en formes fàcilment recognoscibles. A Betlem, va arribar en forma d’un nadó i la gent no se’n va adonar. A la paràbola del judici final^{Mt 25} digué que va arribar a la gent en la forma dels més necessitats i desafavorits d’aquest món. Molts no el varen reconèixer. No obstant això, el veritable poble de la fe, el va reconèixer i el van servir en aquells que viuen en un carreró sense sortida. Perquè la fe, sobretot, és una manera de veure les coses i una veritable forma de vida.

En canvi, aquells que van ser enviats a l’infern en el judici final ho foren probablement en l’espera de la vinguda final del Senyor i no el van reconèixer en el seu dia a dia. La sorpresa en aquesta paràbola és que Crist ve a les nostres vides en la forma de la gent comuna i els esdeveniments de la nostra vida quotidiana. Hem d’estar desperts en la fe per reconèixer i servir a Crist en aquests encontres quotidians, comuns i rutinaris, ja que no ens servirà de res reconèixer-lo al darrer moment, si no l’hem reconegut en el dia a dia.

«³²D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.» Aquest és, potser, el verset que presenta i resumeix aquest evangeli de la vigília, de l’atenció vital constant per a la salvació. Aquest es pot entendre literalment en el sentit que Jesús no coneixia la data de la fi del món. També es pot comprendre com si fos una estratègia del Senyor per descoratjar als deixebles a voler indagar sobre la qüestió.

En qualsevol cas, la implicació per a nosaltres és la mateixa: cal posar fi a les especulacions ocioses respecte de la data de l’últim dia. Convé tenir oberts els ulls de la fe per veure Déu actiu en la vida i el món. Obre, doncs, el teu cor i la teva casa perquè el Senyor, que ve cada dia en la persona necessitada, trobi acolliment. Aquesta és la millor manera de preparar-te per a la vinguda del Senyor, al darrer dia, avui o demà.