La fundació
Ripoll, monestir de patronatge comtal, va ser fundat vers el 879-880 per Guifré el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya, Girona-Besalú i Barcelona, dins un pla molt ambiciós d’afermament del seu poder a l’alta vall del Ter i en territoris de més al sud, que des de la revolta d’Aissó (826-827) havien restat desorganitzats i amb una població molt minsa.
Ripoll s’integrà al bisbat de Vic, tot just restaurat, i al comtat d’Osona i més tard als dominis dels comtes de Cerdanya i Besalú. Amb la fundació de Ripoll Guifré s’assegurà, a més d’un ferm suport a la repoblació, de disposar d’un monestir que acollís les seves despulles i en el qual es pregués per a salvació de la seva ànima.
El 880 ja es té notícia del primer abat, Daguí, i d’una comunitat de monjos. Aleshores es devia iniciar la construcció de la primera església, que el bisbe Gotmar, a instàncies de Guifré i la seva esposa Guinedilda, va consagrar el 20 d’abril de 888. En el mateix acte els esposos van lliurar el seu fill Radulf, infant encara, perquè hi professés com a monjo. La comunitat va prosperar ràpidament sota la regla de Sant Benet i a l’empara de la protecció comtal. El 935 els bisbes Jordi de Vic i Radulf d’Urgell, l’esmentat fill de Guifré, consagraren de nou l’església monacal, que s’havia reconstruït i ampliat, i van confirmar amb escreix el patrimoni del cenobi. El mateix va fer un precepte reial del 939, que, a més, li concedí la immunitat.A la segona meitat del segle X el monestir va viure un primer període d’esplendor de la mà de l’abat Arnulf (949-970), que des del 954 era també bisbe de Girona. Viatjà a Roma el 951, d’on va obtenir una butlla del papa Agapit II de confirmació dels béns i de la immunitat del monestir, i del dret de lliure elecció de l’abat. S’emprengué la reedificació de l’església i el claustre. Les set arts liberals floriren dins els murs del monestir, mentre nombrosos manuscrits passaven a engruixir la biblioteca monàstica. L’abat Guidiscle va culminar la tasca del seu predecessor i el 977 es consagrà un tercer temple abacial, que disposava de cinc altars. És possible que pocs anys abans Ripoll hagués rebut la visita del monjo Gerbert d’Orlhac, futur papa Silvestre II, deixeble del bisbe Ató de Vic.
