L’origen de la vila s’ha de cercar en els mateixos anys de la fundació del monestir, quan, per atendre la població que vivia al seu redós, els comtes Guifré i Guinedilda van promoure la fundació de l’església parroquial de Sant Pere, que ja existia el 880 prop del recinte monacal, a ponent. El bisbe Gotmar la consagrà el 25 de juny de l’any 890, probablement després d’una reedificació. Fou renovada diverses vegades més en els segles següents. Actualment és un edifici gòtic tardà del pas dels segles XVI al XVII, amb vestigis d’edificis anteriors.
Més a migdia, vers la confluència dels rius Ter i Freser, es començà a celebrar des de molt aviat un mercat, essent com era Ripoll una cruïlla de camins, documentat des del segle X i que fou causa del naixement de l’altre nucli generador de la vila. Al voltant del mercat, actual Plaça Gran o del Mercadal, es bastiren cases i es van traçar carrers. Al costat del camí que unia el mercat amb el monestir –actual carrer de Sant Pere– s’erigí la capella de Sant Eudald, consagrada el 1054, on es guardaven les relíquies del sant patró de la vila en una urna de plata feta el 1670, ara al monestir. El temple es reconstruí al principi del segle XIX i fou aterrat durant la Guerra Civil Espanyola.
El progrés de la vila féu que a poc a poc s’urbanitzés l’espai entre els dos nuclis primigenis fins a formar una sola trama, un procés que devia cloure al segle XIII. Es construïren també dos ponts d’accés a la vila, en el camí d’Olot i en el de Barcelona. La sèquia de Santa Maria i altres canals i reguerons van portar l’aigua a l’interior del clos monàstic i de la vila i van ser un element clau en el desenvolupament de la indústria tèxtil, la metal·lúrgia, l’adoberia i la molineria. Com totes les poblacions importants, Ripoll es dotà d’una muralla, una construcció dels segles XIII-XV, amb moltes remodelacions posteriors, de la qual en resten alguns vestigis. Un altre mur separava el monestir de les cases de la vila.