Monestir Sant Joan de les Abadesses

El Monestir de Sant Joan de les Abadesses va ser fundat l’any 887 per Guifré el Pelós, comte de Barcelona, amb la seva filla Emma de Barcelona com a primera abadessa. La mateixa família comtal va iniciar un període de crisi quan, l’any 1017, el comte Bernat Tallaferro va expulsar les monges de Sant Joan. L’estabilitat va retornar a inicis del segle XII amb l’establiment d’una comunitat de canonges agustinians. L’auge es va veure reflectit el 1150, quan l’abat Ponç de Monells va fer construir una nova església, que avui dia constitueix un destacat exemple de l’arquitectura romànica catalana, amb obres de gran valor que es conserven al seu interior. La més coneguda n’és el Santíssim Misteri, un grup escultòric en fusta que data del 1251 i que representa el Davallament de Crist a la creu. El de Sant Joan és l’únic davallament medieval conservat a l’espai pel qual fou creat. Tanmateix, l’església es va nodrir d’altres escultures gòtiques del segle XIV realitzades en alabastre. Sens dubte la més destacada és l’anomenat Retaule de la Passió, que actualment es localitza al Museu Episcopal de Vic i que provenia de l’església de Sant Joan i Sant Pau, localitzada ben a prop del monestir. L’obra, esculpida per Bernat Saulet i el seu taller, data d’entre 1341 – 1342 i esdevé una peça icònica de l’art gòtic català. Entre les vint escenes del retaule es conserven el vidre acolorit i la policromia originals, que complementen la narració dels principals episodis de la vida de Crist. Tot i que l’obra original es conserva al Museu Episcopal de Vic, el monestir n’alberga una còpia. Juntament amb ella, a l’interior de l’església, es poden trobar altres escultures fetes amb alabastre de Beuda i que, segons les seves característiques estilístiques, probablement varen sorgir del mateix taller escultòric que va treballar a Sant Joan fins al 1345. Es tracta dels retaules de Santa Maria la Blanca (que en origen presidia l’absis central) i el de Sant Agustí, que varen ser creats seguint un sistema de treball similar al del Retaule de la Passió, el qual consistia en esculpir les plaques d’alabastre de forma independent per tal d’agilitzar el procés de talla escultòrica. Completa la col·lecció el sepulcre que conté les despulles de Miró de Tagamanent (†1161), venerat com a beat, personatge fidel a la regla de Sant Agustí que seguien els canonges del monestir. El conjunt monàstic conclou amb la visita al seu museu, inaugurat l’any 1975 i ubicat a l’antiga rectoria. El recull de peces litúrgiques albergades daten del segle VIII fins al XX i abraça tècniques i gèneres artístics ben diversos: des de l’escultura i la pintura passant, també, per l’orfebreria i el teixit. El museu, el claustre gòtic i la bona conservació de l’església romànica fan del monestir de Sant Joan un lloc emblemàtic que, a més, encara conserva les funcions d’església parroquial.