Plaça de l’Abat Oliba s/n - 17500 Ripoll+34 972 704203informacio@monestirderipoll.cat

Category archive: Evangeli

Model d’esperança certa per a la nostra fe

Fou la Mariona Tresserra, de Torelló, la qui em va fer adonar que, en el prefaci de la molt catòlica festa de la Mare de Déu d’agost, apareixia l’expressió del títol. Maria, per la seva assumpció per Déu al cel en cos i ànima, anuncia que una de la nostra família ha estat redimida totalment i entera; tant en la seva dimensió espiritual, fàcil, com també en la seva dimensió material, difícil. Fins aleshores, el cos havia estat considerat com a escombraries, una pesantor difícil de portar, un llast per a l’ànima que es vol envolar cap al cel, cap a Déu. El malaguanyat professor Adolphe Gesché (1928-2003) de Lovaina, va escriure en el que deu ser el seu darrer…

Pistes per al nou any

Ara que «14la Paraula s’ha fet carn i ha vingut a habitar entre nosaltres», com ens recorda el pròleg de Joan (Jn 1, 1-18) celebrem les festes de l’encarnació del Verb. Perquè el Nadal no és cosa d’un dia, sinó d’aquell dia que enceta un estil de viure encarnat en la vida de cada dia. Hi ha qui prefereix viure com un esperit en el món, sense tocar de peus a terra i sense prendre’s seriosament l’existència en la qual es troba. Aquest no és l’estil del Crist, que ha vingut al món per a compartir la nostra vida humana, a fi que compartim la seva vida divina. En pla de recepta, ofereixo aquí unes pistes poètiques per a enfocar…

Mantenir-se despert, primer d’advent

Un d’aquells jocs de lleure. Estàs somiant que un gran lleó et persegueix i tu corres, corres, i sembla que no te’n puguis escapolir. Mires a dreta i a esquerra i és pitjor, perquè d’altres feres també vénen cap a tu. La pregunta: com te’n sortiries? La resposta: despertant-te! No és aquesta també la metàfora que utilitza la sèrie Matrix? En la teva vida hi ha un moment en què has de triar. O bé prendre’t la píndola vermella, per continuar dormint i fer veure que tot va bé, que ets en un món idíl·lic i on tot té una coherència, o bé prendre’t la píndola blava i despertar-te a la realitat. «Benvingut al món real» que li diu Morfeu…

Marqueu un doble SÍ

Doneu sempre gràcies a Déu. Hi havia una dona, tota petita ella, ja vella, que cada dia pel matí sortia per la porta de davant del jardí de casa, alçava les mans i cridava: «Lloat sigui Déu !» El seu veí, entre sorneguer i agnòstic, s’apressava a fer el mateix gest i cridar per contrariar-la: «Déu no existeix!» Els dies, les setmanes i els mesos passaven. Un dia, la dona surt de casa seva i crida ben fort: «Lloat sigui Déu! Avui us vull demanar per mi, perquè no tinc aliments a casa i m’estic morint de fam!» Aquell mateix migdia, quan la dona va sortir a prendre el sol, hi havia dues grans bossades de queviures. «Lloat sigui Déu!»…

Sant Roc  Camí de Sant Jaume de Galícia

Les línies que segueixen a continuació volen ser un homenatge a Mn Josep Cruells, rector de Cantonigròs, fins el 2009. Un any abans havia rebut el premi de la Fundació Carulla per la seva promoció del país i el seu compromís amb la pàtria, lligat al Festival Internacional de Música i Dansa. Ell em va encarregar la predicació de la festa major de Sant Roc, que se celebrà el 16 d’agost de 2008, i a la qual no vaig poder assistir per l’esgotament d’aquells dies. Sant Roc és un màrtir del segle XIV. La seva festa se celebra el 16 d’agost. Va vestit com un pelegrí, amb una tumoració a la cama, acompanyat d’un gos que el llepa o que…

L’evangeli de Maria

En el jardí de l’Edèn, en la primera Creació del món i de la humanitat, Déu va crear Adam i Eva i els va dir: «No!» Adam li replicà: «no, què?» «Que no mengeu del fruit prohibit» digué Déu. Adam comença a girar el cap d’un costat a un altre: «Fruit prohibit? On? Quan?» deia, saltant nerviós i excitat. «A veure, és per allà» digué Déu, perplex es demanava perquè no s’havia aturat quan ja havia creat els elefants. Uns minuts després, Déu va veure els seus nois que havien mossegat la poma. Estava molt enfadat. «Però, no us vaig dir que no mengéssiu aquest fruit?», va preguntar al primer pare. «Jo, jo…», només sabia dir Adam. «Per què ho…

Amagat als savis, revelat als senzills

La pregària de Jesús donant gràcies a Déu pels deixebles (Mt 11,25-30) resulta ser una de les pàgines més intenses i profundes de l’evangeli de Crist. La podem descompondre en tres parts: una oració «25us enalteixo, Pare»; una declaració sobre si mateix «27el Pare ho ha posat tot a les meves mans»; i una invitació «28veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats». Fixem-nos en l’oració, que conté una gran revelació: «25t’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot el que has amagat als savis i entesos.» Semblantment es troba només en començar la Primera Carta als Corintis: «1Co 1,26Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi…

Units en la diversitat

En una tira còmica de Snoopy, Lucy li exigeix a Linus que canviï el canal de la televisió, amenaçant-lo amb el puny si no ho feia. «Què et fa pensar que et faré cas?» li diu Linus. Li contesta «Aquests cinc dits. Un per un, no són res; però si els aplegues en el mateix puny formen una arma terrible a la vista.» «Està bé. Quin canal vols?» diu, vençut, Linus. Es mira els dits de la seva mà i els recrimina: «I no us podríeu organitzar vosaltres igual?»             WASP és l’anagrama pel qual es diu que, per ser un bon nordamericà hom ha de ser blanc –white; anglosaxó i protestant. En canvi, resulta que l’Església catòlica és una…

Ens convertim en el que mengem

Agustina, monja de Lieja, va tenir una visió en què una lluna plena brillant se li va aparèixer. La lluna era perfecta, encara que presentava alguns punts foscos i buits, que representava l’absència d’una festa de l’eucaristia. Això va conduir a la celebració de la festa del Cos de Crist, Corpus Christi, que es va introduir en el calendari de l’Església en 1264. Per què necessitem la festa de l’eucaristia? Doncs perquè ens brinda l’oportunitat de donar gràcies a Déu, de forma col·lectiva, per la presència permanent de Crist amb nosaltres, visible i física en l’eucaristia. Una oportunitat, aquesta, per buscar una millor comprensió de la vivència del sagrament del Cos i la Sang de Crist, per revisar la nostra…

La Trinitat: misteri no tant per entenre com per viure

S’explica la història de sant Agustí, un gran filòsof i teòleg. Caminava encaboriat en la doctrina de la Santíssima Trinitat per veure com es podia comprendre un Déu en tres persones i ser capaç d’explicar-se lògicament. Un dia, passejant per la vora de la mar, allà a Hipona, quan tot d’una, va veure un nen petit jugant a la sorra, fent el seu castell. L’infant corria a la mar amb un tassó, prenia l’aigua salada i la tirava en el forat que havia fet. Una vegada i una altra. Agustí que li demana: «què estàs fent?» El nen respon: «doncs està molt clar: vull buidar la mar tirant l’aigua en aquest forat», li respongué el nen. «Això és impossible!» digué…

MENU