Plaça de l’Abat Oliba s/n - 17500 Ripoll+34 972 704203informacio@monestirderipoll.cat

Units en la diversitat

En una tira còmica de Snoopy, Lucy li exigeix a Linus que canviï el canal de la televisió, amenaçant-lo amb el puny si no ho feia. «Què et fa pensar que et faré cas?» li diu Linus. Li contesta «Aquests cinc dits. Un per un, no són res; però si els aplegues en el mateix puny formen una arma terrible a la vista.» «Està bé. Quin canal vols?» diu, vençut, Linus. Es mira els dits de la seva mà i els recrimina: «I no us podríeu organitzar vosaltres igual?»             WASP és l’anagrama pel qual es diu que, per ser un bon nordamericà hom ha de ser blanc –white; anglosaxó i protestant. En canvi, resulta que l’Església catòlica és una de les 40 mil esglésies presents als Estats Units d’Amèrica però és la més nombrosa, tant que constitueix un punt de referència d’una societat de matriu protestant.

La unió fa la força. Aquesta és la idea principal de la festa dels dos grans apòstols, Pere i Pau, columnes de l’Església, tot i que en la seva vida no varen gairebé mai treballar junts. Pere va ser cridat directament per Jesús, per a detenir les claus del regne (Mt 16,13-19), així és com se’l representa, posem pel cas, a la fornícula reial de la catedral de Vic. En canvi, no us recomano el sant Pere pescador de Tossa de Mar, que vol ser un Da Vinci inacabat dels Uffizzi, sense ser-ho. Remarcable és el gest de molts catòlics que, com a gest de devoció i d’obediència al successor de Pere, especialment en els països on també hi ha protestants, s’afanyen a passar-li la mà pel peu de la seva escultura sedent. El resultat és que el dit gros i bona part de l’extremitat acaben esmolats per l’ús i el pas dels fidels.

Pau no va conèixer Jesús en la carn si no fou per les seves trobades excepcionals amb el ressuscitat, com en la del camí de Damasc, on es produí la seva conversió (Ac 9,3), de perseguidor en propagador de la nova fe cristiana. La seva inspiració i el seu estil de presentar l’evangeli prové de visions i d’experiències carismàtiques, místiques. Se’l reconeix en les imatges com brandant una espasa, l’instrument del seu martiri, o bé un llibre, donat que consisteix en el més prolífic dels escriptors del NT.

Pere i Pau resulten diametralment oposats en la seva tasca i en la seva sensibilitat. Pere és anomenat com l’apòstol dels jueus i Pau, en canvi, l’apòstol dels gentils. El seu desencontre és retratat a bastament en el llibre dels Actes dels apòstols, a l’entorn de la polèmica de si els cristians podien participar o no dels àpats amb els pagans i, encara més, sobre si els jueus cristians compartien els mateixos hàbits que els cristians gentils Ga 2.

Si Pere i Pau mostraven sensibilitats distintes en la seva vida, en canvi, varen convergir en el moment de donar la seva vida per Jesús, per l’Evangeli i la fe. Ambdós varen patir el martiri a la capital de l’imperi romà, al voltant dels 64-67 dC. De Pere es diu que va ser crucificat de cap per avall, perquè no era digne, segons ell mateix, de sofrir el mateix suplici que el Senyor. El seu cos fou enterrat en el mont Vaticà. En l’altar de la confessió, es venera el seu sepulcre. En canvi, Pau va ser decapitat fora de les muralles de la ciutat, extramurs. El seu cap va fer tres bots allí on va caure, d’on varen brollar tres fonts d’aigua. Es venera el seu sepulcre a la basílica de Sant Pau extramurs. Per això, el bisbe de Roma és successor de Pere i de Pau, les columnes de l’Església i signe de la comunió del catolicisme: «primus inter pares»; «president en la caritat»; «servus servorum Dei.» Expressions que necessiten nova visitació per extreure la veritable identitat i funció del papa de Roma.

Pere i Pau es representen també conjuntament en una mateixa icona. Pere a la dreta; Pau a l’esquerra, cadascun estén una mà amb la que sostenen l’Església. Amb aquesta expressió, l’Església estén a tots els fidels que la unitat resulta primordial, més enllà de les dissensions, de les diferències d’opinió, de tendència i de pràctica. Més enllà de les opinions morals o disciplinàries, se sobreposa la comunió espiritual amb el successor de Pere i de Pau, compartint la mateixa fe, el mateix origen i el mateix destí: la construcció de la veritable Església de Crist per al regne de Déu. «Crist va venir a anunciar el regne i va venir l’Església» ens recordava Loisy.

La unió dels cristians resulta necessària per a poder anunciar amb credibilitat l’Evangeli, bona notícia, de Crist al món Jn 17,11. «En el que és fonamental, unitat; en el secundari, llibertat; en tot, regni l’amor.» I continua la cançó: «si en la teva vida Jesús és el Senyor, siguem una sola cosa com ell ho desitja, enfortint la comunió entre nosaltres; trenquem totes les barreres que destrueixen la unitat en el Senyor.»

Del llibre “Déu per a pensar”. Demaneu-lo a jrdkst@hotmail.com

MENU