Ens convertim en el que mengem
Agustina, monja de Lieja, va tenir una visió en què una lluna plena brillant se li va aparèixer. La lluna era perfecta, encara que presentava alguns punts foscos i buits, que representava l’absència d’una festa de l’eucaristia. Això va conduir a la celebració de la festa del Cos de Crist, Corpus Christi, que es va introduir en el calendari de l’Església en 1264.
Per què necessitem la festa de l’eucaristia? Doncs perquè ens brinda l’oportunitat de donar gràcies a Déu, de forma col·lectiva, per la presència permanent de Crist amb nosaltres, visible i física en l’eucaristia. Una oportunitat, aquesta, per buscar una millor comprensió de la vivència del sagrament del Cos i la Sang de Crist, per revisar la nostra actitud. L’eucaristia, sagrament de la vida que, en un mal ús, provoca l’efecte contrari. «1Co 11,29perquè qui menja i beu sense tenir present que es tracta del cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. 30Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort.»
Per tal d’arribar a una millor comprensió de l’eucaristia, ens hem de preguntar, en primer lloc, per què Jesús ens va donar aquest sagrament. Dues raons són les principals.
Primera, que Jesús va prometre estar amb nosaltres fins a la fi dels temps Mt 28,20. En l’eucaristia, se’ns dóna un signe visible i un mitjà eficaç perquè ell sigui present entre nosaltres i nosaltres estiguem amb ell. Com Jesús mateix digué (Jn 6,51-58): «56Qui menja la meva carn i beu la meva sang, està en mi, i jo, en ell.»
Segona. Jesús ens diu que ha vingut perquè «Jn 10,10 tinguem vida i en tinguem a desdir ». En l’eucaristia, que proporciona un mitjà visible perquè Déu ens comuniqui la seva vida i puguem viure plenament, en aquest món i en el següent. Com va dir Jesús: «53Us ho ben asseguro: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres. 54Qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia.»
Els jueus als que Jesús parla en aquest moment, s’havien reunit per demanar més pa. En canvi, Jesús va prometre donar-los el pa sacramental i la seva sang. Ara bé, des del punt de vista mundà, no podien apreciar el sagrament de cap manera. Per això discuteixen entre si. Deien: «52Com pot donar-nos aquest la seva carn per a menjar?» I Jesús ho rebla afirmant: «55La meva carn és veritable menjar i la meva sang és veritable beguda.» La gent que ho escoltava varen acabar distanciant-se de l’eucaristia, perquè el llenguatge sacramental, no prenia sentit en un marc materialista o gens espiritual de la ment.
Aquest mateix problema pels als primers oients de Jesús arriba fins a nosaltres. Si ens acostem a l’eucaristia amb una mentalitat materialista, podem perdre els beneficis del regal tan meravellós de l’amor de Déu. L’eucaristia és veritable menjar i veritable beguda però, alhora, és molt diferent de qualsevol altre. La gran diferència es troba en aquestes paraules de Crist, que Agustí reprodueix: «No em transformaràs en el teu menjar o en la teva carn, sinó que tu et transformaràs en el meu interior!»
Feuerbach, un filòsof de la sospita, en canvi, afirmava sobre l’eucaristia: «transformem normalment el menjar en el nostre propi cos. Però l’aliment de l’eucaristia ens assimila al mateix cos de Crist»; una citació represa pel papa recentment. Per què llavors molts dels que reben l’eucaristia no experimenten més de prop aquesta transformació radical?
Expliquen que un equip mixt de cosmonautes russos i americans estava a l’estació espacial internacional. Entre la seva alimentació bàsica hi havia pa negre rus, dur com la pedra, encara que saborós. Durant un dels àpats, a un americà se li trenca una dent intentant de rosegar aquell pa. Ell, que ell llença grunyint: «pa comunista pèssim!» El rus replicà: «No és que pa comunista sigui pèssim. És que tens dents corcades!»
Si no experimentéssim la força transformadora de l’eucaristia no serà probablement a causa d’ella, sinó perquè la nostra fe potser està corcada. No tan sols tenim el dret sinó que també tenim el deure de rebre l’eucaristia amb una fe sempre més viva en la presència real de Jesucrist. Serà aleshores que ens trobarem amb el mateix poder i amor salvador de Déu que ve a renovar la joventut del nostre esperit.
Del llibre “Déu per a pensar”. Demaneu-lo a jrdkst@hotmail.com