Plaça de l’Abat Oliba s/n - 17500 Ripoll+34 972 704203informacio@monestirderipoll.cat

El panteó comtal

Guifré el Pelós mor l’11 d’agost del 897 i les seves despulles són sebollides al monestir de Ripoll, tal com ell mateix havia disposat. Inaugura una tradició que serà continuada pels seus descendents, els comtes de Cerdanya i Besalú, i, ja al segle XII, per dos comtes del casal de Barcelona, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV. Santa Maria de Ripoll esdevé, d’aquesta manera, el primer panteó de la dinastia que governarà el territori català fins al segle XV.

 

Seguint un costum altmedieval, monarques i nobles escollien com a lloc de sepultura monestirs i els atorgaven generoses deixes a canvi d’obtenir l’oració de la comunitat per l’etern descans de la seva ànima i la dels seus familiars.

La memòria dels comtes enterrats al monestir de Ripoll continuava viva al segle XI, quan el propi abat Oliba escriu del seu puny i lletra uns epitafis per a les set tombes dels descendents de Guifré allà sebollits. Sabem que les de Guifré, el seu fill Radulf i el seu besnét Bernat Tallaferro, comte de Besalú, així com la del comte Ramon Berenguer III el Gran, estaven situades a la galeria oriental del claustre al començament del segle XIX. Un altre espai d’enterrament privilegiat del monestir era la galilea, és a dir, el porxo d’entrada a l’església presidit per la portalada romànica, on es conservaven cinc tombes a banda i banda d’aquesta.

La invasió dels francesos de 1794, els avalots i l’incendi del 1835 provocaren la profanació i la pèrdua de gairebé tots els sepulcres comtals. Sortosament, les despulles de Guifré es conservaren. Després de diversos intents fallits, el 1982 es dugué a terme la construcció del sepulcre definitiu, situat a l’extrem del transsepte nord. Al seu costat, un cenotafi inaugurat el 1895 recorda el comte Ramon Berenguer IV el Sant († 1162), enterrat també al monestir.

Les tombes comtals es recuperen i es restituteixen a l’església a final del segle XIX

Al transsepte contrari, el de migdia, es conserva a l’interior d’un arcosoli el sepulcre monumental de Ramon Berenguer III el Gran († 1131), que hi fou col·locat solemnement l’1 de juliol de 1893. La caixa sepulcral amb els relleus que descriuen la mort del comte daten del segle XII, la resta són fruit del projecte de l’arquitecte Francesc Rogent i de l’escultor Josep Llimona, que tallà la figura eqüestre de Ramon Berenguer III que presideix el timpà.

Adossats als pilars de la nau central, tocant el presbiteri, hi ha les urnes sepulcrals d’estil modernista del comte de Besalú Bernat Tallaferro, a l’esquerra de la nau, i la del Radulf, fill de Guifré el Pelós i bisbe d’Urgell, a la dreta, inaugurades el 1896 i el 1898.

Mentem meam ledit dolor

Mentem meam ledit dolor, plany per la mort del comte Ramon Berenguer IV († 1162) compost per un monjo ripollès arran de l’enterrament del sobirà al monestir (Bibliothèque Nationale de France, Ms. Latin 5132). Música: Le royaume oublié. 2009, amb llicència d’Alia Vox. Intèrprets: Lluís Vilamajó – La Capella Reial de Catalunya. Dir. Jordi Savall.

MENU