L’arxiprestat del Ripollès és una divisió administrativa del bisbat de Vic que comprèn totes les parròquies de la comarca del mateix nom, excepte les de la vall de Ribes (Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser i Toses), que des de sempre han pertangut al bisbat d’Urgell. Les parròquies de la vall de Camprodon havien format part del bisbat de Girona des de l’edat mitjana fins al 1957, per passar a Vic arran de la remodelació dels límits diocesans que va tenir lloc aleshores. També és part integrant de l’arxiprestat el terme berguedà de Borredà. En conjunt té una població de 24.330 persones.
Les esglésies d’aquest territori, d’un gran valor historicoartístic, cultural i religiós, són testimoni de la celebració de la fe a través dels segles i de l’empremta de l’Església en aquests valls que fan de capçalera del bisbat de Vic. Dues d’elles són antics temples monàstics, esdevinguts parroquials al segle XIX.
Santa Maria de Ripoll, Sant Josep Obrer de Ripoll, Campdevànol, Gombrèn, Borredà, Palmerola, Matamala, les Llosses i Vallfogona, constitueixen l’Agrupació de Parròquies de Ripoll i del Monestir.
Enllaç d’interès: web del bisbat de Vic (mapa de l’arxiprestat i informació sobre adreces, telèfons de contacte, comunitats religioses i clergat a càrrec de les parròquies).
Des del 1851 la parròquia té la seu en l’antiga església abacial de Sant Joan de les Abadesses, monestir benedictí femení fundat per Guifré el Pelós i la seva esposa (885) que el segle XI va esdevenir canònica augustiniana. La primitiva seu parroquial era el temple de Sant Joan i Sant Pau, ara una ruïna consolidada prop del centre del poble. El terme parroquial comprèn el municipi del mateix nom, amb la parròquia de Santa Llúcia de Puigmal. En un turó proper al poble s’alça la capella de Sant Antoni.
L’església de Sant Joan de les Abadesses, una ambiciosa construcció del segle XII, conserva obres d’art de primaríssim valor: el grup del davallament del Santíssim Misteri, els retaules d’alabastre de Sant Agustí i de la Mare de Déu Blanca, i el sepulcre del beat Miró. Adjacent a l’església hi ha el claustre gòtic, del segle XV, i el Museu de Sant Joan, amb interessants peces procedents del monestir.
Festes parroquials principals: Sant Joan, 24 de juny; festa major en honor del Santíssim Misteri., segon diumenge de setembre.
Aplecs: Sant Antoni, diumenge més proper al 13 de juny, 12.00 h; Santa Llúcia de Puigmal, diumenge més proper al 13 de desembre, 12.00 h.
Telèfon de contacte: 972 720013.
Enllaç d’interès: www.monestirsantjoanabadesses.cat
Telèfon de contacte: 972 700243.
A l’edat mitjana la parròquia de Borredà pertanyia a l’abadiat de Ripoll i era l’abat el que n’anomenava els rectors. Des del 1835 forma part del bisbat de Vic. És un edifici d’origen romànic, però molt transformat amb modificacions i afegitons al llarg dels segles XVII-XIX. S’hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Popa. És sufragània seva Sant Sadurní de Rotgers, romànica. A la parròquia també hi ha algunes capelles rurals erigides al costat de masies.
Festes parroquials principals: Mare de Déu de la Popa, 15 d’agost; festa major, diumenge després del 15 d’agost.
Telèfons de contacte: 972 700243, 93 8239097 i 93 8850100.
Festes parroquials principals: Sant Cristòfol, diumenge prop del 10 de juliol; festa major, el Roser, tercer diumenge de setembre.
Aplec: Sant Pere d’Auira, primer diumenge de juliol, 9.30 h.
Telèfon de contacte: 972 700243 (parròquia i servei religiós de l’Hospital Comarcal de Ripollès).
Antiga parròquia rural del terme de Campdevànol, en direcció a Gombrèn. Ara depèn de Sant Cristòfol de Campdevànol. Va tenir com a sufragània Sant Quintí de Puig-rodon. Era un edifici molt transformat en època barroca. Durant la Guerra Civil Espanyola va ser parcialment destruït i s’ha restaurat els darrers anys. Dins el seu terme parroquial hi ha el santuari de Sant Marc d’Estiula i la capella de la Concepció.
Telèfon de contacte: 972 730136.
Església parroquial de la vila de Camprodon, nascuda al costat del monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon, del qual sols en resta la magnífica església romànica del segle XII. El temple parroquial és un edifici d’estil gòtic, amb la capella barroca dels Dolors situada als peus de l’edifici. S’hi veneren les relíquies de sant Patllari, patró de la vila, en dos reliquiaris de plata.
Altres esglésies de la parròquia són el Carme, antic temple conventual, gòtica, i les capelles o santuaris de la Mare de Déu del Roure, Sant Antoni, Sant Cristòfor de Creixenturri, actual santuari del Remei, Sant Bartomeu del Sitjar i Sant Jaume del Mariner.
Festa parroquials principals: Sant Patllari, festa major, 21 de juny; festa del Carme, 8 de desembre.
Aplecs: Sant Antoni, 13 de juny, 12.00 h; el Remei, segon diumenge d’octubre, 12.00 h.
Telèfon de contacte: 972 740136.
Fou en origen una parròquia del bisbat d’Urgell, que passà al de Vic al segle XVIII. Es tracta d’un temple romànic del segle XII, molt modificat posteriorment. Al llarg del segle XX, la seu de la parròquia es desplaçà del temple medieval a l’església de Sant Antoni de la colònia Estebanell. Ara depèn de Sant Pau de Segúries.
Telèfon de contacte: 972 747021.
Telèfon de contacte: 972 700243.
El lloc d’Estiula va ser una possessió del monestir de Ripoll. El temple és un edifici d’origen romànic, profundament modificat al segle XVIII. Actualment la demarcació parroquial depèn de Sant Cristòfol de Campdevànol. El temple és tancat al culte per manca del condicions adients.
Telèfon de contacte: 972 700243
Parròquia del poble i terme de Gombrèn. Fins al final del segle XVII la seu de la parròquia estigué a l’església de Sant Pere de Mogrony. Aleshores es traslladà a capella dedicada a santa Magdalena erigida al poble de Gombrèn, que adoptà l’actual titular. L’edifici que avui podem veure és una construcció del segle XVIII, obra de l’arquitecte vigatà Josep Morató. Conserva dos retaules barrocs.
Dins la seva demarcació hi ha l’antiga església parroquial de Sant Pere de Mogrony, romànica del segle XII, i el santuari de Nostra Senyora de Mogrony, on es venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet. Al Cortal hi ha la capella de la Mare de Déu de Lurdes.
Festes parroquials principals: santuari de la Mare de Déu de Lurdes del Cortal, segon diumenge de febrer, 10.00 h; Sant Pere de Mogrony, primer diumenge de juny, 12.00 h; festa de sant Francesc Coll, diumenge proper al 17 de maig; Mare de Déu de Mogrony, 8 de setembre, 11.30 h.
Telèfons de contacte: 972 700243 (casa d’exercicis espirituals Sant Francesc Coll, germanes dominiques); 972 700243 (servei religiós del santuari de la Mare de Déu de Mogrony); 972 700243 (capella de la Mare de Déu de Lurdes); 972 198022 (hostatgeria-restaurant del santuari).
Antiga parròquia situada al bell mig de la vall de les Llosses. És un edifici romànic, amb un campanar del segle XVII. Va formar part de l’abadiat de Ripoll. La conca de l’absis és decorada amb unes pintures de Llucià Costa.
Festa parroquial: festa major, segon diumenge de setembre.
Telèfon de contacte: 972 700243.
Aplec: Mare de Déu de la Cau, primer diumenge d’agost, 13.00 h.
Telèfon de contacte: 972 700243.
Antiga parròquia del bisbat de Girona, integrada al de Vic el 1957. Fou una possessió del monestir de Santa Maria de Ripoll. El bisbe de Girona Guillem de Peratallada consagrà l’actual edifici en 1168, un magnífic temple del segon romànic. Als peus de la nau s’obre una portalada decorada amb capitells esculpits. A l’interior del temple es pot admirar un frontal d’altar romànic amb escenes de la vida, martiri i invenció del cos del sant titular.
Festa parroquial: festa major, penúltim dissabte de setembre.
Telèfon de contacte: 972 740606.
El veïnat de Matamala és a ponent de Santa Maria de les Llosses, a la vall del mateix nom. La seva església parroquial va dependre del monestir de Ripoll. L’actual temple és un edifici barroc, aixecat entre el 1646 i el 1736. Té com a sufragània l’església de Sant Vicenç de Maçanós.
Festes parroquials principals: festa major, 15 d’agost; el Roser, primer diumenge de maig.
Telèfon de contacte: 972 700243.
El seu terme fa frontera amb França i constitueix, juntament amb Setcases, la parròquia més septentrional del bisbat de Vic. Va formar part de la diòcesi de Girona fins el 1957. Des del segle XII fou una possessió del monestir de Ripoll. El temple parroquial, del final d’aquesta mateixa centúria, és un dels millors exemplars d’art romànic del Ripollès. Destaca pel seu campanar de torre i per la portalada de la façana de migdia. Capelles de la parròquia són Sant Sebastià, dins el poble, i la Mare de Déu de les Neus d’Espinavell.
Festes parroquials principals: festa del Roser, segon diumenge de juliol; festa major d’Espinavell, 5 d’agost; festa major de Molló, 22 de novembre.
Telèfon de contacte: 972 740368.
Església emplaçada en el nucli disseminat del mateix nom. Fou consagrada pel bisbe Arnulf entre el 993 i el 1010 i de nou pel bisbe Oliba el 1024. L’actual construcció és del segle XII, amb afegitons posteriors. Fou una possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Telèfon de contacte: 972 720013.
Telèfon de contacte: 972 700243.
Documentada des del 913, en el seu origen fou una parròquia que va dependre de Sant Pere de Ripoll. Més tard apareix sota domini de Sant Joan de les Abadesses. Actualment depèn de la parròquia de Sant Joan.
Aplec: diumenge més proper al 13 de desembre, 12.00 h.
Telèfon de contacte: 972 720013.
Fou en origen l’església abacial del monestir de Santa Maria de Ripoll. El 1893 es convertí en església parroquial de la vila, en substitució de la veïna església de Sant Pere, desafectada des de la Guerra Civil de 1936-1939. L’actual temple de Santa Maria s’erigí per iniciativa de l’abat Oliba, que el consagrà el 1032. Va patir un greu incendi el 1835 i pocs anys després s’ensorraren les naus. Fou reconstruït entre el 1886 i el 1893 segons un projecte d’Elies Rogent. Es tracta d’un dels conjunts monumentals d’arquitectura religiosa més importants de Catalunya. Dóna entrada a l’església la cèlebre portada romànica, de mitjan segle XII. A l’interior de la basílica hi ha el sepulcres de Guifré el Pilós, Ramon Berenguer III i el bisbe Josep Morgades. Capelles de la parròquia són Sant Miquel de la Roqueta, d’estil modernista, construïda el 1912; i Sant Josep del mas de la Serra del Boix.
Exposició del Santíssim i pregària per a les vocacions: dijous, 19.00 h.
Festes parroquials principals: festa major de Sant Eudald, 11 de maig; Santa Maria, 15 d’agost.
Telèfon de contacte: 972 700243 (parròquia), 972 704203 (recepció monestir).
És la parròquia del Ripollès de fundació més recent. Fou erigida el 1991 per atendre el barri de la carretera de Barcelona. L’església parroquial s’inaugurà el 1993. Depèn d’ella la capella de la colònia de Santa Maria i el santuari de la Mare de Déu del Remei.
Aplec: Mare de Déu del Remei, segon diumenge d’octubre, 11.00 h.
Telèfon de contacte: 972 700243 (parròquia i santuari de la Mare de Déu del Remei).
Telèfon de contacte: 972 700243.
Església parroquial del nucli de Surroca de Dalt (Ogassa). Antiga dependència del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Fou consagrada el 1104 pel bisbe Arnau de Malla. Dins el seu terme parroquial es construí el 1882 l’església sufragània de Santa Bàrbara, per donar servei religiós als treballadors de les mines i les seves famílies, i que ara és el temple en què se celebra la missa dominical.
Festes parroquials: missa el dissabte després de l’11 de setembre; Santa Bàrbara, 4 de desembre.
Telèfon de contacte: 972 720013.
Antiga parròquia del nucli de poblament disseminat de Saltor (Ogassa). Va ser sufragània de Sant Pere de Ripoll i ara és un simple capella rural al costat d’un refugi de muntanya. Actualment és tancada al culte per manca de condicions adients. Bé que d’origen romànic, va ser molt transformada en remodelacions posteriors. Dependència seva era l’església de Santa Maria de Vidabona, en ruïnes.
Telèfon de contacte: 972 700243.
Església documentada des del 920. El temple romànic es va reconstruir al final del segle XVII (1688). Depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual fundà la vila de Sant Pau de Segúries al pla, lluny del siti de l’església parroquial. El creixement del poble en els darrers segles ha fet necessari el trasllat de la seu de la parròquia a un nou edifici, bastit al nucli urbà. És una obra de l’arquitecte Francesc Vayreda (1971). Altres esglésies del terme són Santa Maria de la Gràcia del poble de la Ral, la capella de Santa Magdalena de Perella, romànica, i algunes capelles de masos.
Festes parroquials principals: festa major de la Ral, últim diumenge d’agost; festa major, primer diumenge de setembre.
Aplec: Santa Magdalena de Perella, diumenge més proper al 22 de juliol, 12.00 h.
Telèfon de contacte: 972 747021.
Antiga parròquia del bisbat de Girona. Passà a Vic el 1957. El temple actual és resultat de moltes reformes i refaccions. L’església romànica fou refeta arran dels terratrèmols del segle XV i de nou després d’un incendi que va tenir lloc el 1729. L’altar major és presidit per un gran retaule barroc, acabat el 1692.
Festa parroquial: festa major, 29 de setembre.
Telèfon de contacte: 972 720013.
Horari de misses: segon diumenge de juliol, 13.00 h.
Telèfon de contacte: 972 700243.
Parròquia del nord de l’arxiprestat, prop de Setcases i Vilallonga, al veïnat de Tregurà de Dalt, a la zona de contacte amb el bisbat d’Urgell. Ja existia el 978. Depenia del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va pertànyer al bisbat de Girona i des de 1957, al de Vic. En època romànica es renovà l’església, que va ser ampliada i refeta en segles posteriors. Encara es pot identificar la nau romànica. A Tregurà de Baix s’alça la capella de la Mare de Déu del Roser (1792).
Festa parroquial: festa major, 28 d’agost.
Telèfon de contacte: 972 720013.
Parròquia de la vall de les Llosses que havia depès del monestir de Ripoll. En la construcció actual, del segle XVIII, han restat vestigis de l’església romànica que s’aixecà en el mateix solar.
Telèfon de contacte: 972 700243.
El 961 el bisbe Ató consagrà el temple, que l’abadessa Ranlo de Sant Joan de les Abadesses havia fet edificar. Al segle XII l’església del segle X fou substituïda per una de romànica. Al segle XVIII s’inicià la construcció d’un nou edifici. Les obres van començar per la capçalera, però es van interrompre a mig fer, de manera que els peus de l’església es corresponen encara a l’edifici romànic, amb una portalada amb arquivoltes. Actualment la seu de la parròquia s’ha traslladat al santuari de la Mare de Déu de la Salut, del final del segle XVII. Altres esglésies del terme són la Mare de Déu del Pòpul, Santa Cecília de Ragort i Santa Magdalena de Cambrils.
Festes parroquials principals: festa major, últim diumenge d’agost; el Roser, segon diumenge de maig; festa de Sant Isidre, 15 de maig.
Aplec: Santa Magdalena de Cambrils, tercer diumenge de juliol, 13.00 h.
Telèfon de contacte: 972 700243 (parròquia i santuari de la Mare de Déu de la Salut).
Parròquia de la vall de les Llosses, antiga possessió del monestir de Ripoll. Ja existia al segle XI. L’actual construcció és resultat sobretot de les reformes i additaments del segle XVIII.
Festa parroquial: festa major, primer diumenge de juny.
Telèfon de contacte: 972 700243.
Parròquia que havia format part del bisbat de Girona fins el 1957. L’església, documentada des del segle XII, presideix el poble de Vilallonga. Va ser molt modificada al segle XVIII, però encara conserva notables vestigis de l’església romànica, com l’absis central i una absidiola. Al nucli de la Roca de Pelancà hi ha la capella de la Mare de Déu de la Pietat. Altres esglésies de la parròquia són Santa Llúcia d’Abella, el santuari de la Mare de Déu del Catllar i la capella de la Mare de Déu del Roser, prop can Huguet Vell.
Festes parroquials principals: festa major, diumenge proper a l’11 de novembre; missa a la Roca, primer quinzena de setembre.
Aplec: Mare de Déu del Catllar, dilluns de Pasqua. Actualment el santuari del Catllar és tancat al culte per manca de condicions adients.
Telèfon de contacte: 972 720013.
Parròquia de la vall de les Llosses. El 925 el bisbe Jordi va cedir l’església de Sant Martí al monestir de Ripoll. Es tracta d’un edifici d’origen romànic, molt modificat al principi del segle XVIII. Havia estat sufragània seva l’església de Santa Maria de Tremolosa. Dins el seu antic terme s’alça el santuari de Santa Margarida, que sembla que és la successor de l’antiga capella del castell de la Guàrdia.
Telèfon de contacte: 972 700243 (parròquia i santuari de Santa Margarida).