Plaça de l’Abat Oliba s/n - 17500 Ripoll+34 972 704203informacio@monestirderipoll.cat

L’evangeli de Maria

En el jardí de l’Edèn, en la primera Creació del món i de la humanitat, Déu va crear Adam i Eva i els va dir: «No!» Adam li replicà: «no, què?» «Que no mengeu del fruit prohibit» digué Déu. Adam comença a girar el cap d’un costat a un altre: «Fruit prohibit? On? Quan?» deia, saltant nerviós i excitat.

«A veure, és per allà» digué Déu, perplex es demanava perquè no s’havia aturat quan ja havia creat els elefants. Uns minuts després, Déu va veure els seus nois que havien mossegat la poma. Estava molt enfadat. «Però, no us vaig dir que no mengéssiu aquest fruit?», va preguntar al primer pare. «Jo, jo…», només sabia dir Adam.

«Per què ho heu fet?», tornà a preguntar Déu. «No sé, no sé…» mormolava Adam.

Déu va castigar Adam i Eva a tenir fills, com Déu. Aleshores coneixerien què significava complicar-se la vida, com Déu mateix havia fet, amb aquella creació que no li havia anat massa bé i se li havia acabat espatllant!
La veritat és que la festa de la Mare de Déu d’agost (Lc 1,39-56) té molt a veure amb la nostra desobediència davant de Déu. Per això ens cal posar-nos a la pell de Déu, per adonar-nos com ell suporta que prenguem decisions tan llunyanes de la seva voluntat.

A l’Església Catòlica disposem d’un plus de fe dedicat i vehiculat per Maria, la Mare de Déu. D’altres Esglésies es distingeixen per deixar de banda festes i devocions marianes com les que ens identifiquen. De fet, podríem dir que, cada poble i cada petit país té el patronatge de l’una o de l’altra marededéu. Posem pel cas, una noia que es digui Maria, celebra el seu sant en alguna de les catorze festes, o més, que hi ha durant l’any dedicades a la Mare de Déu. Però a més, al seu poble hi ha segurament una església, ermita o santuari dedicat a Maria, com Bellmunt per als de Sant Pere de Torelló, a la Plana de Vic. Després hi pot haver un santuari més gran, que sigui punt de referència d’una regió; en aquell cas, la Mare de Déu de la Gleva. Pujant un graó més, arribem a un santuari nacional, com pot ser el de Montserrat. I més amunt, podríem anar pujant fins al Pilar, per a tot Espanya. Ens cal recordar, de tant en tant, que Maria és la mateixa, encara que una advocació ens faci més devoció que una altra; aquesta és condició de la nostra terra, on Déu ens ha posat, en definitiva.

Realment, els catòlics dediquem molta atenció a la figura de Maria, per qui s’organitzen tot tipus de festes, romeries, peregrinacions. Antigament era costum que tot batejat tingués el nom de Maria entre els seus tres noms de pila. I és que els catòlics tenim ben gravat en el nostre subconscient, que Maria juga un paper molt important en la història de la salvació. Encara més, per a la nostra cultura és la mare del cel. Només aquest tret ja li dóna la profunditat i la dedicació, l’atenció i l’amor que es mereix i que ens reclama. Els cristians catòlics sabem que sense Maria no hi ha salvació i que ella és una mica més que Santa Maria. En ella es proclama l’evangeli complet: el desplegament de l’Evangeli de Crist en «el misteri de la Verge Mare», tal i com diem en la missa, «model d’esperança certa».

De fet, el que diem de Maria, troba el seu reflex en el seu fill Jesucrist. Maria és elegida prèviament per Déu, en la proposta que li fa l’arcàngel, on ella lliurement exerceix el seu fiat, la seva acceptació de la fe i participació en el pla de Déu. Aleshores tot es desencadena. Maria és verge, com la primera creació. Déu es dóna una segona oportunitat: la primera es va espatllar per la desobediència de l’home. Des d’aquell moment, conviuen en tensió exasperant, les dues creacions, l’antiga i la nova, de manera que aquella dominada pel mal i el pecat, anirà morint per a transformar-se en la nova creació. La nova creació, la nova humanitat ressuscita de l’antiga, on el mal, el pecat i la mort ja no hi tenen cap més paper que ser redimits pel nou Adam, Jesús, i la nova Eva, Maria, que ens porten a la salvació.

Que Maria, assumpta al cel en cos i ànima, ens assumeixi a nosaltres en l’Esperit Sant, ell que ve a viure en el nostre esperit, per la gràcia de la recepció de la Paraula, del Cos i de la Sang de Crist ressuscitat.

Del llibre “Déu per a pensar”. Podeu demanar un exemplar a jrdkst@hotmail.com

MENU