Diferent estar sol que sentir-se sol
Una jove porta per primera vegada el seu xicot a conèixer els seus pares. Havent sopat, el pare convida el noi al despatx, per tenir-hi una conversa més a curta distància. El futur sogre li pregunta: «Així, a què et dediques, jove?» Li respon: «Sóc estudiant de teologia.» Continua: «Ah, i amb això penses mantenir la meva filla? Perquè ella està acostumada a viure en una casa bonica i tot això.» Li respon el jove: «Penso que estudiant l’Escriptura puc trobar el que més convé i Déu ens proporcionarà el que haguem de necessitar.» El pare continua: «I li penses comprar l’anell?» Respon: «em concentraré en els meus estudis i Déu ens proporcionarà el més bonic.» El pare li demana: «I els nens, com els penseu pujar?» Respon el noi: «No es preocupi, Senyor, Déu ens atorgarà el que hagin de menester.» Total, que la conversa continua en aquesta direcció. A cada pregunta, el noi respon insistint que Déu proveirà del que convingui. Quan acaben, la mare demana al seu marit: «així, com ha anat?» I respon el pare: «hi ha una mala i una bona notícia. La dolenta és que no té cap feina que valgui la pena ni cap pla per tirar endavant. La bona, és que es pensa que jo sóc Déu!»
La vida pot resultar ser complicada, o bé tot al contrari, depenent de com l’enfoquem, de quin sentit li donem, de quina manera la vull viure i decideixo fer-ho? Les preguntes fonamentals són les que apareixen en un moment o altre de la nostra existència: què hi faig al món? té sentit la meva vida? d’on vinc i on vaig? Però també em pregunto, què seria de la meva vida sense fe, sense creure que Déu realment m’estima i que vol que jo sigui feliç, malgrat que tantes vegades estic lluny de la voluntat de Déu?
A vegades aquesta és la meva experiència: em trobo sol i no sé si val la pena fer el bé, actuar correctament segons la voluntat de Déu. I encara més, quina és aquesta seva voluntat? Com conèixer-la enmig d’un món tan ràpid, que em desorienta i em deixa atordit? Tinc manera d’orientar la meva vida i conèixer quina ha de ser la meva ruta?
El cristià és algú que mai no està mai sol, encara que en algun moment es pugui sentir sol. Déu és sempre al nostre costat, encara que no sota la forma d’aquell ull vigilant, sinó amb el seu Esperit Sant Consolador i Conseller, la tercera persona de la Trinitat, que Jesús ens envia perquè no estiguem mai sols.
No és res, un home sol. Sempre, i sense excepció, hem de menester dels altres, necessitem l’Altre. Déu-amb-nosaltres ens acompanya cada dia de la nostra vida, no pas perquè Ell faci tot el que li manem, sinó perquè siguem nosaltres els qui actuem segons la seva voluntat. Serà aleshores que demostrarem que estimem Déu. L’evangeli (Jn 14,15-21) del comiat definitiu de Jesús en la seva presència física entre nosaltres, constitueix el punt d’inflexió per al canvi fonamental de la vida dels deixebles. En aquest instant, a les envistes de la passió de Jesús, es produirà un sotragueig important. Ell no se’n torna al cel, a l’estat de divinitat després del seu pas per la terra, de la mateixa manera que feren Buda, Mahoma o, fins i tot, la Mare de Déu. En Jesús tenim la mateixa presència de Déu enmig nostre. El seu nom, certament és «Déu-amb-nosaltres»: en cada moment de la vida ens acompanya, no ens deixa sols, comparteix la nostra pròpia experiència, ell ens passa al davant, ell ens ha estimat primer, perquè així la nostra vida trobi sentit i plenitud en la llur. És Crist que ha triomfat del món i, en ell, tots hem vençut els nostres enemics del mal, el pecat i la mort.
En síntesi, el cristià és aquell que viu en l’amor de Déu, que s’esforça per complir amb els seus manaments, per romandre en l’amor de Déu. Així el seu Esperit es trobarà en nosaltres: «Jn 14,21si m’estimeu, guardareu els meus manaments», diu el Senyor. I en un altre lloc diu: «Jn 15,15ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo, sinó que us dic ‘amics’, perquè us he fet conèixer tot el que he sentit del meu Pare.» Jesús vol que siguem els seus amics, complint els manaments que ens guien pel camí de la vida.
Així, doncs, no estic sol, sinó que Déu és en mi pel seu Esperit, el mateix esperit de Jesús. Crist m’acompanya amb el seu Esperit Sant, cada dia de la meva vida i així m’ajuda, m’anima i em dóna força per a complir la voluntat del Pare del Cel.