Category archive: Evangeli
Era un radiant matí de diumenge i la mare entra al dormitori del fill i el crida: «Bon dia, fill. Va que ja és hora de llevar-se i d’anar cap a missa!» En Quim mormolla sota dels llençols fent el mandra i li contesta remugant: «no hi vull anar! I mira, et donaré tres raons per les que no hi vull anar. La primera és perquè avui estic cansat. La segona, perquè allí m’hi avorreixo molt. I la tercera perquè, mira, avui no en tinc ganes!» Amb això, la mare li respon: «Doncs, ara jo et donaré tres raons per les que sí que has d’anar a l’església aquest diumenge. La primera, perquè és la teva obligació. La segona perquè…
Eudald visqué en un moment de la història previ a la instauració de la Regla de Sant Benet de Núrsia (+547), de l’ora et labora. Amb l’imperi romà per terra, als territoris d’Europa regnava el desànim, la por pel desgovern, el caos per la falta de lleis i per la mancança d’aquells que les poguessin imposar. Amb tot plegat, la invasió de cultes forans, amb les seves religions, creences i sistemes de divinitats diverses, representen una interacció desafiant per a la fe cristiana. D’aquesta trobada en sortiran múltiples heretgies, com a desviacions del credo original, una de les quals serà l’arrianisme, contra el qual Eudald s’enfrontarà i pel qual donarà la vida, per defensar la fórmula amb què els cristians…
Eudald visqué en un moment de la història previ a la instauració de la Regla de Sant Benet de Núrsia (+547), de l’ora et labora. Amb l’imperi romà per terra, als territoris d’Europa regnava el desànim, la por pel desgovern, el caos per la falta de lleis i per la mancança d’aquells que les poguessin imposar. Aplegat amb tot plegat, la invasió de cultes forans, amb les seves religions, creences i sistemes de divinitats diverses, representen una interacció desafiant per a la fe cristiana. D’aquesta trobada en sortiran múltiples heretgies, com a desviacions del credo original, una de les quals serà l’arrianisme, contra el qual Eudald s’enfrontarà i pel qual donarà la vida, per…
L’apòstol Pere demana «1Pe 3,15d’estar sempre a punt per donar resposta a tothom qui ens demani la raó de l’esperança que tenim.» (1Pe 3,15-18) Viure en cristià és viure amb esperança i viure de l’esperança. Tanmateix, no podem dissimular que a voltes ens costa, que ens pot semblar impossible viure amb genuïna esperança. Els cristians, com tothom, sentim els embats de les forces del mal en aquest món desgavellat: les injustícies, les lluites d’interessos, els egoismes excloents, les guerres i les morts violentes, la insolidaritat entre els pobles i tot el reguitzell de mals amb els que vulgueu descriure les doloroses contradiccions del nostre món, del nostre poble, de la nostra família. Afegim-hi els mals interiors de cada ú: les…
Una jove porta per primera vegada el seu xicot a conèixer els seus pares. Havent sopat, el pare convida el noi al despatx, per tenir-hi una conversa més a curta distància. El futur sogre li pregunta: «Així, a què et dediques, jove?» Li respon: «Sóc estudiant de teologia.» Continua: «Ah, i amb això penses mantenir la meva filla? Perquè ella està acostumada a viure en una casa bonica i tot això.» Li respon el jove: «Penso que estudiant l’Escriptura puc trobar el que més convé i Déu ens proporcionarà el que haguem de necessitar.» El pare continua: «I li penses comprar l’anell?» Respon: «em concentraré en els meus estudis i Déu ens proporcionarà el més bonic.» El pare li demana:…