Meditació per a la setmana

Ara que «14la Paraula s’ha fet carn i ha vingut a habitar entre nosaltres», com ens recorda el pròleg de Joan (Jn 1, 1-18) celebrem les festes de l’encarnació del Verb. Perquè el Nadal no és cosa d’un dia, sinó d’aquell dia que enceta un estil de viure encarnat en la vida de cada dia. Hi ha qui prefereix viure com un esperit en el món, sense tocar de peus a terra i sense prendre’s seriosament l’existència en la qual es troba. Aquest no és l’estil del Crist, que ha vingut al món per a compartir la nostra vida humana, a fi que compartim la seva vida divina. En pla de recepta, ofereixo aquí unes pistes poètiques per a enfocar…

Un d’aquells jocs de lleure. Estàs somiant que un gran lleó et persegueix i tu corres, corres, i sembla que no te’n puguis escapolir. Mires a dreta i a esquerra i és pitjor, perquè d’altres feres també vénen cap a tu. La pregunta: com te’n sortiries? La resposta: despertant-te! No és aquesta també la metàfora que utilitza la sèrie Matrix? En la teva vida hi ha un moment en què has de triar. O bé prendre’t la píndola vermella, per continuar dormint i fer veure que tot va bé, que ets en un món idíl·lic i on tot té una coherència, o bé prendre’t la píndola blava i despertar-te a la realitat. «Benvingut al món real» que li diu Morfeu…

Doneu sempre gràcies a Déu. Hi havia una dona, tota petita ella, ja vella, que cada dia pel matí sortia per la porta de davant del jardí de casa, alçava les mans i cridava: «Lloat sigui Déu !» El seu veí, entre sorneguer i agnòstic, s’apressava a fer el mateix gest i cridar per contrariar-la: «Déu no existeix!» Els dies, les setmanes i els mesos passaven. Un dia, la dona surt de casa seva i crida ben fort: «Lloat sigui Déu! Avui us vull demanar per mi, perquè no tinc aliments a casa i m’estic morint de fam!» Aquell mateix migdia, quan la dona va sortir a prendre el sol, hi havia dues grans bossades de queviures. «Lloat sigui Déu!»…

Les línies que segueixen a continuació volen ser un homenatge a Mn Josep Cruells, rector de Cantonigròs, fins el 2009. Un any abans havia rebut el premi de la Fundació Carulla per la seva promoció del país i el seu compromís amb la pàtria, lligat al Festival Internacional de Música i Dansa. Ell em va encarregar la predicació de la festa major de Sant Roc, que se celebrà el 16 d’agost de 2008, i a la qual no vaig poder assistir per l’esgotament d’aquells dies. Sant Roc és un màrtir del segle XIV. La seva festa se celebra el 16 d’agost. Va vestit com un pelegrí, amb una tumoració a la cama, acompanyat d’un gos que el llepa o que…

En el jardí de l’Edèn, en la primera Creació del món i de la humanitat, Déu va crear Adam i Eva i els va dir: «No!» Adam li replicà: «no, què?» «Que no mengeu del fruit prohibit» digué Déu. Adam comença a girar el cap d’un costat a un altre: «Fruit prohibit? On? Quan?» deia, saltant nerviós i excitat. «A veure, és per allà» digué Déu, perplex es demanava perquè no s’havia aturat quan ja havia creat els elefants. Uns minuts després, Déu va veure els seus nois que havien mossegat la poma. Estava molt enfadat. «Però, no us vaig dir que no mengéssiu aquest fruit?», va preguntar al primer pare. «Jo, jo…», només sabia dir Adam. «Per què ho…

La pregària de Jesús donant gràcies a Déu pels deixebles (Mt 11,25-30) resulta ser una de les pàgines més intenses i profundes de l’evangeli de Crist. La podem descompondre en tres parts: una oració «25us enalteixo, Pare»; una declaració sobre si mateix «27el Pare ho ha posat tot a les meves mans»; i una invitació «28veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats». Fixem-nos en l’oració, que conté una gran revelació: «25t’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot el que has amagat als savis i entesos.» Semblantment es troba només en començar la Primera Carta als Corintis: «1Co 1,26Germans, fixeu-vos qui sou els qui heu rebut la crida: no n’hi…

En una tira còmica de Snoopy, Lucy li exigeix a Linus que canviï el canal de la televisió, amenaçant-lo amb el puny si no ho feia. «Què et fa pensar que et faré cas?» li diu Linus. Li contesta «Aquests cinc dits. Un per un, no són res; però si els aplegues en el mateix puny formen una arma terrible a la vista.» «Està bé. Quin canal vols?» diu, vençut, Linus. Es mira els dits de la seva mà i els recrimina: «I no us podríeu organitzar vosaltres igual?»             WASP és l’anagrama pel qual es diu que, per ser un bon nordamericà hom ha de ser blanc –white; anglosaxó i protestant. En canvi, resulta que l’Església catòlica és una…

Agustina, monja de Lieja, va tenir una visió en què una lluna plena brillant se li va aparèixer. La lluna era perfecta, encara que presentava alguns punts foscos i buits, que representava l’absència d’una festa de l’eucaristia. Això va conduir a la celebració de la festa del Cos de Crist, Corpus Christi, que es va introduir en el calendari de l’Església en 1264. Per què necessitem la festa de l’eucaristia? Doncs perquè ens brinda l’oportunitat de donar gràcies a Déu, de forma col·lectiva, per la presència permanent de Crist amb nosaltres, visible i física en l’eucaristia. Una oportunitat, aquesta, per buscar una millor comprensió de la vivència del sagrament del Cos i la Sang de Crist, per revisar la nostra…

S’explica la història de sant Agustí, un gran filòsof i teòleg. Caminava encaboriat en la doctrina de la Santíssima Trinitat per veure com es podia comprendre un Déu en tres persones i ser capaç d’explicar-se lògicament. Un dia, passejant per la vora de la mar, allà a Hipona, quan tot d’una, va veure un nen petit jugant a la sorra, fent el seu castell. L’infant corria a la mar amb un tassó, prenia l’aigua salada i la tirava en el forat que havia fet. Una vegada i una altra. Agustí que li demana: «què estàs fent?» El nen respon: «doncs està molt clar: vull buidar la mar tirant l’aigua en aquest forat», li respongué el nen. «Això és impossible!» digué…

Era un radiant matí de diumenge i la mare entra al dormitori del fill i el crida: «Bon dia, fill. Va que ja és hora de llevar-se i d’anar cap a missa!» En Quim mormolla sota dels llençols fent el mandra i li contesta remugant: «no hi vull anar! I mira, et donaré tres raons per les que no hi vull anar. La primera és perquè avui estic cansat. La segona, perquè allí m’hi avorreixo molt. I la tercera perquè, mira, avui no en tinc ganes!» Amb això, la mare li respon: «Doncs, ara jo et donaré tres raons per les que sí que has d’anar a l’església aquest diumenge. La primera, perquè és la teva obligació. La segona perquè…

Eudald visqué en un moment de la història previ a la instauració de la Regla de Sant Benet de Núrsia (+547), de l’ora et labora. Amb l’imperi romà per terra, als territoris d’Europa regnava el desànim, la por pel desgovern, el caos per la falta de lleis i per la mancança d’aquells que les poguessin imposar. Amb tot plegat, la invasió de cultes forans, amb les seves religions, creences i sistemes de divinitats diverses, representen una interacció desafiant per a la fe cristiana. D’aquesta trobada en sortiran múltiples heretgies, com a desviacions del credo original, una de les quals serà l’arrianisme, contra el qual Eudald s’enfrontarà i pel qual donarà la vida, per defensar la fórmula amb què els cristians…

            Eudald visqué en un moment de la història previ a la instauració de la Regla de Sant Benet de Núrsia (+547), de l’ora et labora. Amb l’imperi romà per terra, als territoris d’Europa regnava el desànim, la por pel desgovern, el caos per la falta de lleis i per la mancança d’aquells que les poguessin imposar. Aplegat amb tot plegat, la invasió de cultes forans, amb les seves religions, creences i sistemes de divinitats diverses, representen una interacció desafiant per a la fe cristiana. D’aquesta trobada en sortiran múltiples heretgies, com a desviacions del credo original, una de les quals serà l’arrianisme, contra el qual Eudald s’enfrontarà i pel qual donarà la vida, per…

L’apòstol Pere demana «1Pe 3,15d’estar sempre a punt per donar resposta a tothom qui ens demani la raó de l’esperança que tenim.» (1Pe 3,15-18) Viure en cristià és viure amb esperança i viure de l’esperança. Tanmateix, no podem dissimular que a voltes ens costa, que ens pot semblar impossible viure amb genuïna esperança. Els cristians, com tothom, sentim els embats de les forces del mal en aquest món desgavellat: les injustícies, les lluites d’interessos, els egoismes excloents, les guerres i les morts violentes, la insolidaritat entre els pobles i tot el reguitzell de mals amb els que vulgueu descriure les doloroses contradiccions del nostre món, del nostre poble, de la nostra família. Afegim-hi els mals interiors de cada ú: les…

Una jove porta per primera vegada el seu xicot a conèixer els seus pares. Havent sopat, el pare convida el noi al despatx, per tenir-hi una conversa més a curta distància. El futur sogre li pregunta: «Així, a què et dediques, jove?» Li respon: «Sóc estudiant de teologia.» Continua: «Ah, i amb això penses mantenir la meva filla? Perquè ella està acostumada a viure en una casa bonica i tot això.» Li respon el jove: «Penso que estudiant l’Escriptura puc trobar el que més convé i Déu ens proporcionarà el que haguem de necessitar.» El pare continua: «I li penses comprar l’anell?» Respon: «em concentraré en els meus estudis i Déu ens proporcionarà el més bonic.» El pare li demana:…